el “blog”

Hi ha una definició de “blog” bastant popular i que la podem trobar a la “Viquipèdia”, on se’ns diu en primer lloc que el mot “blogweb” és una truncació de “diari web”, com un diari interactiu personal, etc.  Que la seva procedència vé del mot Bitàcola, atenent als antics “quaderns de viatge” que utilitzaven els vaixells en els seus viatges i on s’hi anotaven les incidències diàries. També, que és una eina de treball que facilita el canvi d’informació, etc. Però jo tinc la meva pròpia definició: “un mitjà d’intercanvi d’informació, de difusió i discussió de forma immediata”.  Entenent per difusió la publicació d’allò que ens interessa, i que normalment es tracta d’allò de què va el blog, i per discussió, la possibilitat de debat obert sobre el tema que tractem, què és en definitiva, el que justifica el blog. Tot plegat és interactivitat.

Una diferència que crec bàsica entre “web” i “blog”, i en favor d’aquest últim, és justament la velocitat d’actualització de la informació, l’enriquiment d’aquesta mercès a l’aportació dels seus lectors amb més informació, fotos, arxius de so i video, etc., és a dir, a banda dels protocols que tècnicament fan més assequible el blog, quant al seu disseny, construcció i manipulació, però alhora també més limitat quant a recursos, és l’actualització de la informació a temps real, la seva capacitat de convocatòria, de discussió i debat. La “Viquipèdia” ens recorda que va ser Dave Winer, qui va descobrir el que avui en diem blog i la seva utilització potencial, al treballar amb una pàgina secundària a la del web en què treballava, i en la que hi relacionava (enllaçant) els diferents webs que visitava.

Un blog és definitivament, un lloc web que ofereix aquella informació, escrita o gràfica que volem i de qualsevol temàtica. Hi ha infinitat de temes i de blogs amb múltiples funcions i també intencions, que s’actualitza de forma molt ràpida, on s’hi recopilen comentaris, reflexions, s’hi publiquen articles, fotos, arxius de so, video, de forma totalment lliure i que, a més, convida al debat, a la discussió i és gratuït. Tècnicament, penso que ho he definit al començament.

El conjunt d’usuaris que utilitzem els blogs com a eina de difusió i de recerca, formem part de l’anomenada “blogosfera”. Avui dia existeix una comunitat de bloguistes o “bloggers” immensa, extesa per tot el món, i que arriba a incidir en multitud de qüestions quotidianes, tant de nivell periodístic, com científic, polític, acadèmic, d’oci, etc. Fins i tot en el món de la publicitat o del periodisme publicitari. Com anècdota, fa uns dies (aquest mes de febrer) es va publicar un article sobre la “reaparició” dels “donuts” d’elaboració tradicional (el donut “fresc”), desapareguts del mercat, a canvi del producte més industrialitzat i envasat, amb una diferència substancial sobre l’anterior. Ha estat una autèntica rebel·lia de bloguistes, que han manifestat “on-line” es seu descontent, provocant la reacció del fabricant en favor del producte fresc. També la premsa d’avui, dia 23 de febrer de 2010, i en relació al 25è aniversari de la mort de l’escriptor i poeta Salvador Espriu, ens diu que ha estat la comunitat bloguista qui ha dedicat més informació sobre l’autor en forma d’homenatge, que no pas les autoritats acadèmiques i polítiques que gestionen el món de la cultura del nostre país. Tot això en resposta a la crida del blog “Antaviana” a través de la seva creadora Roser Caño, gran coneixedora de l’obra d’Espriu (La Vanguardia, 23-02-10). I esment especial es mereix l’afer que ha provocat diverses  reaccions entre els polítics i els diferents col·lectius afectats arran de l’actuació que els diferents cossos de bombers van realitzar en les tasques d’extinció del foc del juliol passat a l’Horta de Sant Joan on hi van morir 5 bombers. L’allau d’opinions i reaccions que han circulat per la “blogosfera” és infinitament superior al que poden acollir els mitjans de premsa tradicional.

Però per sobre de tot, els blogs ofereixen la possibilitat d’establir un tipus de relació molt especial, d’una “altra dimensió” -efectivament, movent-nos en aquest món digital i tant abstracte, el mot s’hi escau-, totalment diferent, amb una projecció imparable -i que només podem comparar a dia d’avui amb altres canals com el facebook, messenger, twiter, etc.-  i de la que els propis mitjans de comunicació tradicionals n’aprofiten el que poden. És un canal que exerceix un fort poder de convocatòria des de qualsevol racó de món, amb la possibilitat de colaborar-hi i d’interactuar-hi a temps real. Això em recorda que, no fa pas massa anys, eren els radioafeccionats els qui mantenien la informació a l’instant en qualsevol desastre o catàstrofe que s’esdevingués, fins al punt que eren un autèntic i fidel enllaç de la trista realitat que s’estigués donant en tot moment. Eren les seves impressions les que, a través de les ones, reflectia la premsa de l’endemà.

“Viquipèdia” també ens parla d’un web anomenat “Blogcensus”, que va publicar l’any 2006 i segons un inventari realitzat, el català és la segona llengua amb més blogs al món, amb 123.320 blogs, per darrera de l’anglesa, amb 1.958.443 i per davant la francesa amb 83.950 blogs.

Els diferents temes al que es dediquen la majoria de blogs que podem trobar a la xarxa són blogs personals, que transmeten opinions, sensacions sobre temes quotidians, personals i d’intercanvi d’arxius, fotografia, i en els que s’hi poden explicar des de l’última excursió realitzada pel seu autor, fins una lectura d’un autor determinat, unes fotos de família felicitant els nadals, etc. Hi han blogs monogràfics, que com aquest https://crossdelroser.wordpress.com presenten una activitat concreta, amb ànim de difusió i convocatòria. Són blogs que normalment ellacen amb altres blogs i webs amb qui comparteixen afinitats i s’hi amplía informació. Blocs de política, que justament alguns d’ells serveixen, a més d’opinar políticament en relació a qualsevol tema d’actualitat, per provocar, atès que molts d’ells serveixen a un interès partidista del tot, i que més enllà de convidar al debat, el que fan és provocar la discussió, o simplement opinen, desmenteixen, donen la raó o fan declaracions de forma personal i directe, i moltes vegades deixant amb un pam de nas a d’altres mitjans de comunicació.

Aquesta reflexió ens porta a pensar que qualsevol escrit que es publiqui en un mitjà de premsa, arriba tal qual s’ha creat a un o varis mitjans a la vegada; la opinió o la mateixa informació tractada sota un altra punt de vista en funció de la seva interpretació o ideologia, arribarà a una altra colla de mitjans, però en ambdós casos difícilment aribarà a tots els mitjans existents al país. En canvi, la informació que s’ofereix des del blog, la mateixa que fariem arribar a la premsa, s’ofereix al món en un sol instant, immediatament, arribant per igual a qualsevol racó, preparada per ser llegida, avaluada, corregida si cal, però debatuda i criticada, i a qualsevol hora del dia o de la nit.  Ha quedat demostrat que l’aparició dels blogs ha generat una influència en el món periodístic i de les comunicacions sense precedents, al veure’s afectades en el volum de lectors que ha anat minvant a canvi de la notícia que a temps real s’actualitza de forma constant, quan la majoria de la premsa en paper necessita 24 hores per fer-ho.

El blog https://crossdelroser.wordpress.com és un espai de difusió d’activitat esportiva que vol entrar en el debat i donar a conèixer el seu àmbit als usuaris de la xarxa, com qui es presenta i pretén ser acceptat i reconegut dins d’un col·lectiu, per a promoure’s i enriquir-se d’experiències d’altres entitats organitzadores que comparteixin amb nosaltres l’esperit de creixement i ens mantingui en aquest espai tant abstracte, com és la xarxa, però a lhora tant definit.

Què no ha de pretendre un blog?

Actualment, els diferents canals que faciliten el disseny d’un blog, així com la seva publicació i la seva difusió a través de la xarxa, estan formats per autèntiques empreses que apleguen una multitud de professionals que vetllen per la seva moderació i els seus continguts perque no es pugui donar, justament allò que s’ha d’evitar que es faci darrera l’empara de l’anonimat, com és la publicació de comentaris i altres arxius indesitjables que puguin ferir la sensibilitat de persones i entitats. De fet, un blog no es fa públic per a  la xarxa internauta fins que no ha passat el filtre de control del canal que li ha facilitat el bloc i això representa una espera de fins a 1 ò 2 setmanes.

Penso que per davant de tot, un blog ha de ser genuí en tot el seu contingut. No ha de prendre informació ni copiar-ne d’altres blogs o webs, articles, informacions i opinions sense citar-ne les fonts (el típic copiar i enganxar). Ha de tenir prou personalitat com per ser ell mateix, el blog, font primària de la seva informació, obtenir els seus propis recursos, encara que comparteixi tema, debat i discussió amb altres blogs afins. Ha d’aportar tot allò que, encara que no sigui una novetat, com a mínim pugui complementar -ni que sigui a petita escala- el que ja existeix. Pot ser, en definitiva, més o menys acceptat i compartit per la blogosfera, però ha de ser un espai que es mantingui sota l’aixopluc de la honestedat. No ens oblidem que  des del moment en que publiquem qualsevol dada a la xarxa, deixa de ser nostra per passar al domini de la comunitat. Per tant, compte amb el què fem.